DELFOS

Delfos (llatí Delphi, grec Δελφοί) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo. Estava a la vall del Pleitos, a un costat del mont Parnasos i a un altre del Cirfís. Al costat del Parnasos una paret de roca de 6 metres anomenada Fedriades mirava al sud i baixava cap el Pleitos. La ciutat de Delphi era enmig de les dues estivacions muntanyenques i els antics comparaven la seva posició a un teatre. Avui hi ha propera la ciutat de Kastrí.

La mitologia diu que Delfos va pertànyer a diversos déus abans d'esdevenir possessió d'Apol·lo
L'oracle es deia Pitó (Pytho) i Delphi era la ciutat. L'oracle consultat a les llegendes és sempre el de Pitó. La llegenda de la fundació del temple se sap per Homer que diu que Apol·lo volia fundar un oracle i va arribar a Crissa prop del mont Parnàs i li va agradar el lloc i va començar a construir el temple que es va acabar sota la direcció de dos germans, Trofoni i Agamedes. Apol·lo va matar les serps que infectaven el lloc i a un monstre (la serp Pitó), i va obrir el temple que fou anomenat de Pió, i el seu déu Pitó (Pytho). Apol·lo es va convertir en dofí per atraure a un vaixell cretenc, del què volia utilitzar a la gent com a sacerdots; els cretencs van desembarcar i van fundar Crissa i se'ls va encarregar ser sacerdots del temple i que adoraren al déu sota el nom d'Apol·lo dofínic per rememorar la seva conversió en dofí, d'on va venir el nom Delphi

Els llocs principals de Delfos foren:

• Les muralles de Filòmelos
• Les roques Fedriades
• Els tres temples
• Temple d'Atenea
• Santuari de Fiulacos (Phylacos)
• Gimnàs
• Santuari d'Autonoos
• La font de Castàlia
• La font de Delphusa
• Synedrion

Dins el recinte sagrat cal esmentar:

• El temple
• El gran altar
• Els thesauri (tresors)
• Bouleuterion
• Estela dels atenencs
• Estela d'Àtal I
• Estela dels etolis
• Tomba de Neoptòlem
• Font de Cassiots
• Leske
• Teatre
• Àgora romana

LA VIOLACIÓ DE LUCRECIA

Succedit Romulo Numa, quem Romani petiuerunt ob inclitam eius religionem. Ille 
sacra et caerimonias omnemque cultum deorum docuit; ille pontifices, augures
ceteraque sacerdotia creauit annumque in duodecim menses discripsit. Denique
ferocem populum redegit ut imperium religione atque iustitia gubernaret.

                                                       LUCI ANNEU FLORUS, Epítom de la història de Tit Livi, 1, 2

Lèxic (per ordre alfabètic):
cultus, -us (masculí): ‘culte’.
discribo, -psi, -ptum (3a): ‘distribuir’.
ob (preposició): ‘a causa de’.
peto, -iui, -itum (3a): ‘anar a buscar’.
redigo, -egi, -actum (3a): ‘encaminar’.
religio, -onis (femení): ‘rectitud’.
sacerdotium, -ii (neutre): ‘sacerdoci’.
sacra, -orum (neutre plural): ‘sacrificis’.
succedo, -cessi, -cessum (3a): ‘succeir’.

A continuació, teniu una pintura de Lucas Cranach, el Vell (1472-1553), i un text de
William Shakespeare que s’inspiren en un episodi que explica Tit Livi en el llibre primer
de la Història de Roma. Identifiqueu-lo i expliqueu-lo en quinze línies com a mínim
(unes cent cinquanta paraules): context i escenari de l’acció; protagonistes; causes,
desenvolupament i desenllaç, i conseqüències històriques que se’n van derivar.

___________________________________________

«Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini, escoltant el que li diu, aterrida i tremo-
losa, com una au en sentir les campanetes del falcó. “Aquesta nit t’he de posseir”, li diu Tarquini.
“Si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré
algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré
entre els teus braços […]”.»

CERÀMICA GREGA

A: Bell Krater. Servia per portar aigua i vi.

B: Lebes. S'utilitzava com a bol per barrejar el menjar.
C: Skiphos. Forma troncocònica, més oberta per la vora, com el calze d'una flor. S'utilitzava com a got o com a tassa.
D: Aryballos. S'utilitza per posar olis perfumats.
E: Hydria. Tenia una ansa a dalt per poder agafar-ho, i servia per transportar aigua.
F: Volute Krater. Servia per a conservar el vi.
G: Kantharos. Servia per beure.
H: Psykter. Es caracteritza per tenir un cos (bulboso) i una base alta i estreta. S'utilitza per refredar el vi.
I: Kylix. Copa que s'utilitzava per beure vi.
J: Stamnos. És un recipient similar a l'àmfora, però tancat. Servia per emmagatzemar i tranportar aliments líquids (com el vi) o sòlids.
K: Alabastron. Servia per a conservar olis perfumats.
L: Oinochoe. Per servir a les copes.
M: Lekitos. S'utilitzava per guardar perfums i olis.
N- Àmfora:  és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.

L'AMFITEATRE

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la plebs romana (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea).
 L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (spolia) o les gàbies de les feres (carcere).
La graderia (càvea) es divideix en quatre zones, sent la inferior per als senadors i alts càrrecs de l'administració romana, la zona mitjana per la plebs i la superior per a les dones i els que no tenen drets. 

Amfiteatre de Tarragona

Primer es van construir mitjançant pedra tallada, posteriorment es va utilitzar el formigó i es van disposar arcuacions i voltes.

La paraula amfiteatre ve del grec amphiteatron formada d'amphi(ambdós costats) i thearon(lloc per veure) o sigui ''teatre on hi pots veure per els dos costats''. Els grecs van contruir amfiteatres que eren teatres a l'aire lliure. Estaven formats en cercles escalonades que permetíen als de més enrere estar més amyunt per veure l'espectacle.

Amfiteatre de Mèrida