HADES

Era el Déu del inframón (És el rei del inframón i els seus habitants. Jutge de bons i dolents. Té poder absolut sobre els morts), del subsòl (Sobirà del món subterrani i dels morts) i un dels 12 Déus de l'Olimp. Hades, així anomenat en la mitologia grega, ja que en la romana es deia Plutó. El seu nom significa "l'Invisible". Els seus epítets eren Polidegmon (hospitalari), Euboleu (de prudent consell). Era fill de Cronos i Rea; germà de Zeus, Posidó, Hestia, Demeter y Hera. Va ser devorat pel seu pare només néixer i vomitat més tard amb l'ajuda de Zeus. Es va casar amb Proserpìna.
  

Els seus atributs són el casc d'invisibilitat, la cornucòpia, el tron ​​i can Cèrber (el seu gos). Els seus animals són la serp, el gos i el llop. Les seves plantes són el xiprer, el narcís, la menta i l'àlber. Sol anar acompanyat per les Erínies, Keres, Harpies. Caront. Minos, Radamantis i Èac. Una representació artística coneguda és El Rapto de Proserpina, de Rembrandt.

  
D'acord amb les llegendes dels grecs, Hades no era originalment el governant de l'inframón, sinó que al principi eren us éssers antics, coneguts com els Titans, els que controlaven tot el món conegut. No obstant això, els tres germans Zeus, Posidó i Hades, fills del Tità Cronos, van decidir desafiar els titans per arrabassar el seu domini sobirà del món. Quan els 3 germans (Zeus, Posidó i Hades), van guanyar la guerra contra els titans, van decidir repartir-se la governança de les tres principals seccions del món, és a dir, l'inframundo, el cel i el mar.
Així doncs, Zeus es va quedar amb la governança de la muntanya Olimp i de la terra, Posidó amb la governança dels mars i Hades es va quedar amb la del inframón, realitzant la tasca de supervisar i governar sobre els esperits d'aquells que havien mort i creuat a l'altra vida.

ÍLIADA

A la Ilíada es narra l'enfrontament de Hades i Hèracles, quan l'heroi va voler entrar en el regne de les tenebres va derrotar el olímpic, el va ferir d'un enamorament o d'un cop de pedra, i va haver de ser conduït a l'Olimp perquè Péan, el déu metge, el guarís, que li va aplicar un bàlsam miraculós que li cauteritzar la ferida en un no res.

HISTÒRIA D'AMOR AMB PERSÈFONE
Es diu que l'enamoriscament entre Zeus i Demèter va néixer una nena anomenada Persèfone. La bella Perséfone no pensava en l'amor o en el matrimoni, ja que estava massa ocupada ajudant a la seva mare a recollir les collites cada any.

Un dia, Hades, passejant per aquests pagaments, es va fixar en Persèfone i l'ordre natural de totes les coses es va veure alterado. Lo cert és que Hades es va enamorar perdudament.

Com Deméter necessitava de la seva filla per fer fèrtils les plantes de la Terra, Hades, va decidir obrar de manera clandestina.

Un dia, mentre Persèfone es trobava sola recollint flors al costat d'unes nimfes, un gran forat es va obrir davant seu. Persèfone va treure el cap pel forat i del no-res i Hades se li va aparèixer raptándola i portant als inferns.

Zeus es va adonar que si les coses seguien d'aquella manera, la terra i els seus habitants aviat moririen. Per la qual cosa, en un acte fraternal, va parlar amb Hades i li va demanar de manera amable que li lliurés a Perséfone, ell s'hi va negar rotundament.
Al veure que Hades no feia cas, Zeus no va tenir més remei que ordenar a Hermes que fos a l'infern i rescatés a Perséfone. Una cop allà, va parlar amb Hades fins que el va convèncer.
L'única condició que es va posar ell per alliberar a Perséfone va ser que ella no mengés res en tot el trajecte de tornada a la Tierra.Hades es les rebuscar perquè Persèfone mengés sis llavors de magrana condemne perquè passés meitat d'any a la Terra, ajudant a la seva mare amb les collites, i l'altra meitat en els inferns, complint els seus deures conjugals.

Eros y Psique

Cupido, el déu de l'Amor era conegut com Eros en l'Antiga Grècia. En les tagonías més antigues, és considerat com un déu nascut al mateix temps que la Terra i sortit directament del Caos primitiu. Eros neix de l'ou original, l'ou engendrat per la Nit, les dues meitats, en separar, formen la Terra i la seva cobertura, el Cel. A la mitologia Griera el fill d'Afrodita, la deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat. Per als romans Cupido és el déu de l'amor fill de Venus i de Mart, déu de la guerra.
________________________________________________________________________________

Cupido era ayudante de su madre Venus, dirigía la fuerza primordial del amor y la llevaba a los mortales. Era pícaro y carismático, pero a veces cruel con sus víctimas, ya que no tenía escrúpulos.

A la espalda llevaba dos clases de flechas: unas doradas con plumas de paloma que provocaban un amor instantáneo, y otras de plomo con plumas de búho que provocaban la indiferencia.

Consciente del poder que tenia, a veces rechazaba las peticiones de su madre y los demás dioses de interferir en el curso de la vida de algunos mortales asi que provocaba frecuentes problemas a los dioses.

Un día se enfadó con Apolo cuando éste bromeo sobre sus habilidades como arquero, asi que Cupido hizo que Apolo se enamorara de la ninfa Dafne y a ella le disparó una flecha con punta de plomo. Dafne rezó al dios río Peneo pidiendo ayuda y fue transformada en un árbol de laurel, que se consagró a Apolo.

Asi entre reveldía y travesuras, cúpido cumplía con su cometido, al paso del tiempo Venus comenzó a preocuparse porque su hijo no crecía, asi que en busca de una respuesta se dirigió al Oráculo de Temis, quien le dijo: "El amor no puede crecer sin pasión".Venus no comprendio la respuesta hasta que nacio su hijo Anteros, dios de la pasión. Cuando estaba junto a él, Cupido crecia y se transformaba en un hermoso jóven, pero cuando se separaban, volvia a ser un niño.

Por otro lado en la Tierra de los mortales vivía una princesa llamada Psique (Alma), que a pesar de ser tan bella no lograba encontrar marido pues los hombres que la idolatraban no se sentían dignos de ella.
Su padre intentó hallar a través del oráculo de Delfos un buen marido para Psique, pero éste predijo que ella encontraría el amor en un precipicio. El marido que le sería destinado, una serpiente alada, terrible y poderosa, llegaría hasta ella y la haría su esposa.
Venus celosa por la gran belleza de Psique le pidió a Cupido que la hiciera enamorarse locamente del hombre más feo, vil y despreciable del mundo. Enterada de que se encontraba en el borde del abismo, envió a su hijo a dispararle sus flechas pero este al verla, se enamoró profundamente de ella y creció hasta convertirse en un apuesto joven.
Contra los deseos de Venus, Cupido llevó a Psique por arte de magia a un castillo aislado y se casó con ella, tenendo la condición de que como simple mortal, tenía prohibido mirarlo.
La princesa al sentirlo cerca y escuchar su dulce voz no sintió temor, estaba segura que no era un monstruo, sino el amante esposo que tanto tiempo había deseado. Él la visitaba todas las noches rogándole simpre que no viera su rostro.
Eran muy felices hasta que convencida por sus enviodiosas hermanas, Psique rompió la prohibición impuesta por los dioses y miró a su marido

http://www.amor.com.mx/historia_de_cupido.htm

HADES DIOS FER