AVENTURAS CON UN LEÓN (PREPOSICIONES EN GRIEGO)

SAFO DE LESBOS

Safo  era una poetisa griega, de la que se conocen muy pocos datos. Se sabe que nació en nacida en Mitilene, Lesbos (la Grecia actual), en el año 650/610 a.C. y se cree que falleció en Léucade en el año 580 a. C.  Se conservaron solo 650 versos, que estubieron extraídos de citas tardías y del moderno estudio de papiros. Vivió a lo largo de su vida en Lesbos con la excepción de que se exilió en Sicilia motivado por las luchas aristocráticas.
Perteneció a la thiasos en donde se preparaba a las jóvenes para el matrimonio. 

Supuestamente pertenecia a la aristocracia ya que llevó una vida propia de las mujeres de clase alta.
Safo era homosexual, ya que a partir del contexto sus poemas se deducir que Safo se enamoraba de sus discípulas y mantenía relaciones con muchas de ellas. Todo esto la ha convertido en un símbolo del amor entre mujeres. 

LEYENDA SOBRE SAFOS

Cuenta una leyenda, que narra la historia de Faón, un hombre muy atractivo del que se enamoró la diosa Afrodita. Según el mito, Safo se suicidó desde la roca de Léucade, que era la roca desde donde se lanzaban los enamorados para suicidarse, lanzándose al mar cuando su amor por Faón no se vio correspondido. Hay otra versión que dice que Safo lo escribió como metáfora de una decepción amorosa que tuvo con una de sus amadas, ya que en uno de sus fragmentos se describe como alguien que ya es viejo. El tema fue continuado por el poeta latino Ovidio, que fue quién lo popularizó. El poeta latino convirtió a Safo en una de sus 'Heroínas', como autora de una carta de amor dirigida a Faón. 

POEMA SAFO DE LESBOS
Igual parece a los eternos Dioses 

quien logra verse frente a ti sentado. 

¡Feliz si goza tu palabra suave, 

Suave tu risa!

A mí en el pecho el corazón se oprime 

Sólo en mirarte; ni la voz acierta 

De mi garganta a prorrumpir, y rota 

Calla la lengua.

Fuego sutil dentro de mi cuerpo todo 

Presto discurre; los inciertos ojos 

Vagan sin rumbo; los oídos hacen 

Ronco zumbido.

Cúbrome toda de sudor helado; 

Pálida quedo cual marchita yerba; 

Y ya sin fuerzas, sin aliento, inerte, 

Muerta parezco.

Mapa físico de Grecia:

Vídeo sobre la geografía de Grecia:

GRECIA CONTINENTAL

 Se pueden distinguir tres grandes regiones: la Septentrional, que termina al sur en una línea que une el golfo de Ambracia con las Termóplias; la Central, hasta el istmo de Corinto, y la Meridional, la península del Peloponeso. 

GRECIA MERIDIONAL O PELOPONESO

La Isla de Pélope es una península situada en el sur de Grecia. La Grecia Continental esta separada del Peloponeso por el istmo (hoy canal) de Corintio.

El Peloponeso se divide en las provincias de Arcadia, Argólida, Corintia, Laconia, Mesenia, Acaya y Élide.

GRECIA INSULAR

La Grecia Insular está formada por: 

- Las islas Jónicas: al oeste, destacan Corcira (Corfú), Paxos, Leukade, Ítaca , Cefalonia y Zacinto. 

- Eubea y las Espóradas del Norte: Eubea, frente a la costa de Beocia y Ática, fue famosa por las ciudades de Calcis y Eritrea. Al norte, hay unas pequeñas islas dispersas conocidas como Espóradas del Norte, entre las que destaca Esciros.

- Las Cícladas (o islas “en círculo”) : Delos (con su santuario de Apolo y sede de la Liga Délico-Ática), Paros con canteras de mármol, Naxos, la más fértil, Tera (Santorini)... 

- El Egeo oriental: Situado al Norte, con Lesbos, Quios y Lemnos, en la desembocadura del Helesponto. Al sur de esta costa de Asia Menor está el archipiélago del Dodecaneso (“doce islas”) o Espóradas del Sur , entre las que destacan Kos, Samos.

-Rodas:  es la isla griega más extensa del archipiélago del Dodecaneso. La capital de la isla se llama también Rodas. Administrativamente, conforma la unidad periférica de Rodas.

- La isla de Creta: situada al sur, es la más grande de las islas griegas, con los famosos palacios de Cnosos, Faistos y Hagia Tríada.

LA CASA ROMANA

DOMUS

Domus és la paraula llatina amb la qual es coneix la casa romana.Una domus és una vivenda unifamiliar, tenia un sol pis, o dos com a màxim i la planta rectangular, a més estava organitzada organitzada al voltant d'una estància central o un atro. Estàn resguardades de l'exterior amb poques finestres, adornada amb mosaics i molt poc moblada.

Parts d' una domus:

Vestibulum - Era l'entrada de la domus, té una façana con ventanas altas o sin ellas. Aquesta part de la casa pot estar camuflada i té una petita porteria.

Tabernae - era la primera cambra que és trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai Cobert per un sostre Llevat d'una gran obertura al mig que donava claror i ventilació i deixava Caure l'aigua de la pluja a l'impluvium, un bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània amb un petit pou al costat i permetia treure'n l'aigua. Originàriament és on hi havia la llar, on és cuinava i menjava.

Atrium - estava situat al darrere de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.

Culina -

Cubiculum -

Triclynium -

Tablinum -

Peristylum -

INSULAE
Les insulae eren els blocs de cases que ocupaven una illa entre carrers. Els habitatges de les insulae tenien finestres al carrer i només si eren de grans dimensions i tenien en el seu interior un pati quadrat obrien finestres i portes al pati interior. Les diferents divisions d'una insulae es denominaven cenacula, és a dir, habitatges independents amb algunes dependències cadascuna d'elles-com els pisos d'un bloc d'habitatges actual-, pel que la seva concepció és vertical.

CICLO TEBANO

La peça que s'exhibeix és una còpia hel·lenística de l'«ónfalos» o «melic de món».

Es custodiava al «ádyton» que era unasala situada darrere de la naos que està tancada a l'exterior però comunicada amb la naos, del temple d'Apol · lo i representava la pedra que, segons la mitologia, va dipositar Zeus al melic del món.

És un bloc de marbre cònic amb forma de mig ou, en què s'han tallat trenes i nusos per simbolitzar el centre del món. En l'original els nusos estaven adornats amb pedres precioses i tenia dues àguiles a la part superior, es deia que eren els cordons umbilicals.

L'arbre geneològic:

EL RETORN DELS GUERRERS DE TROIA

La imatge representa l'escena quan Agamenon va ser assassinat per la seva dona Clitemnestra i el seu amant Egisto, per venjar la mort de la seva filla Ifigenia que va ser sacrificada perquè els vaixells d'Agamenon poguessin continuar el seu viatge cap a Troia.
Després de la mort d'Agamenon i Cassandra, que era una princesa troyana que va ser segrestada pels grecs, els seus dos fills anomenats Electra i Orestes, van ser assassinats sobre la seva tomba per Egist.
Vuit anys després, Electra va tornar a Atenes amb el seu germà Orestes. A Orestes el van salvar Electra, que el va portar a Fanote, després del Mont Parnasos, on el van confiar al rei Estrofo.
Quan va complir vint anys, l'oracle de Delfos va ordenar a Orestes que tornés a la seva patria i venjar la mort del seu pare.
Segons Esquilo, es va trobar amb Electra davant la tomba d'Agamenon, on els dos havien anat a rendir honres funeràries als morts, es van reconèixer i es van posar d'acord per venjar al seu pare.
Orestes, després de venjar-se, es va enfadar i va ser perseguir a Erinias, que la seva missió era castigar tothom que tingués problemes amb la família. Electra no va ser acusada. Ell, es va refugiar al temple de Delfos.
Al final, Atenas el va rebre a l'Acròpolis d'Atenes i va arreglar un judici de 12 jutges.
Electra es va casar amb Pílades, un amic íntim d'Orestes i fill del rei Estrofo.

Obra literària.
La Orestíada és una trilogia d'obres dramàtiques de L'Antiga Grècia, escrita per Esquilo. "Agamenón" és la primera obra.

HADES

Era el Déu del inframón (És el rei del inframón i els seus habitants. Jutge de bons i dolents. Té poder absolut sobre els morts), del subsòl (Sobirà del món subterrani i dels morts) i un dels 12 Déus de l'Olimp. Hades, així anomenat en la mitologia grega, ja que en la romana es deia Plutó. El seu nom significa "l'Invisible". Els seus epítets eren Polidegmon (hospitalari), Euboleu (de prudent consell). Era fill de Cronos i Rea; germà de Zeus, Posidó, Hestia, Demeter y Hera. Va ser devorat pel seu pare només néixer i vomitat més tard amb l'ajuda de Zeus. Es va casar amb Proserpìna.
  

Els seus atributs són el casc d'invisibilitat, la cornucòpia, el tron ​​i can Cèrber (el seu gos). Els seus animals són la serp, el gos i el llop. Les seves plantes són el xiprer, el narcís, la menta i l'àlber. Sol anar acompanyat per les Erínies, Keres, Harpies. Caront. Minos, Radamantis i Èac. Una representació artística coneguda és El Rapto de Proserpina, de Rembrandt.

  
D'acord amb les llegendes dels grecs, Hades no era originalment el governant de l'inframón, sinó que al principi eren us éssers antics, coneguts com els Titans, els que controlaven tot el món conegut. No obstant això, els tres germans Zeus, Posidó i Hades, fills del Tità Cronos, van decidir desafiar els titans per arrabassar el seu domini sobirà del món. Quan els 3 germans (Zeus, Posidó i Hades), van guanyar la guerra contra els titans, van decidir repartir-se la governança de les tres principals seccions del món, és a dir, l'inframundo, el cel i el mar.
Així doncs, Zeus es va quedar amb la governança de la muntanya Olimp i de la terra, Posidó amb la governança dels mars i Hades es va quedar amb la del inframón, realitzant la tasca de supervisar i governar sobre els esperits d'aquells que havien mort i creuat a l'altra vida.

ÍLIADA

A la Ilíada es narra l'enfrontament de Hades i Hèracles, quan l'heroi va voler entrar en el regne de les tenebres va derrotar el olímpic, el va ferir d'un enamorament o d'un cop de pedra, i va haver de ser conduït a l'Olimp perquè Péan, el déu metge, el guarís, que li va aplicar un bàlsam miraculós que li cauteritzar la ferida en un no res.

HISTÒRIA D'AMOR AMB PERSÈFONE
Es diu que l'enamoriscament entre Zeus i Demèter va néixer una nena anomenada Persèfone. La bella Perséfone no pensava en l'amor o en el matrimoni, ja que estava massa ocupada ajudant a la seva mare a recollir les collites cada any.

Un dia, Hades, passejant per aquests pagaments, es va fixar en Persèfone i l'ordre natural de totes les coses es va veure alterado. Lo cert és que Hades es va enamorar perdudament.

Com Deméter necessitava de la seva filla per fer fèrtils les plantes de la Terra, Hades, va decidir obrar de manera clandestina.

Un dia, mentre Persèfone es trobava sola recollint flors al costat d'unes nimfes, un gran forat es va obrir davant seu. Persèfone va treure el cap pel forat i del no-res i Hades se li va aparèixer raptándola i portant als inferns.

Zeus es va adonar que si les coses seguien d'aquella manera, la terra i els seus habitants aviat moririen. Per la qual cosa, en un acte fraternal, va parlar amb Hades i li va demanar de manera amable que li lliurés a Perséfone, ell s'hi va negar rotundament.
Al veure que Hades no feia cas, Zeus no va tenir més remei que ordenar a Hermes que fos a l'infern i rescatés a Perséfone. Una cop allà, va parlar amb Hades fins que el va convèncer.
L'única condició que es va posar ell per alliberar a Perséfone va ser que ella no mengés res en tot el trajecte de tornada a la Tierra.Hades es les rebuscar perquè Persèfone mengés sis llavors de magrana condemne perquè passés meitat d'any a la Terra, ajudant a la seva mare amb les collites, i l'altra meitat en els inferns, complint els seus deures conjugals.